L’etimologia de Llambilles , segons Alcover (Diccionari català-valencià-balear) és desconeguda, si bé probablement prové de l’època preromana. La primera cita documental correspon a l’any 999, amb la grafia Lambiliolas. El segle XIV ve esmentada per Lambillis i Lembiles, que també apareix indistintament en el segle següent. L’any 1524, documentem Lambilles i, en anys posteriors, Lambillas, Llambilles i Llambillas. Aquestes dues darreres formes s’han vingut alternant les darreres centúries fins a fixar-se en l’actualitat el topònim Llambilles.
El terme de Llambilles ha estat ocupat des de temps remots. Les troballes arqueològiques localitzades pel Dr. Oliva Prat evidencien l’existència de dues estacions a la serra d’Aulet i de Caselles. Segons sembla, aquestes estacions foren ocupades fins el segle II a. C. Hom torbà igualment l’existència d’estacions romanes.
L’any 882 figura citada l’església de Sant Cristòfol, i en aquest indret es formà la primitiva població agrícola. L’any 894 Consta una venda de vinya situada a “Lambiliolas”, del pagus de Girona. El 1197 es fa menció de La Torre. L’any 1392 el rei Pere ven a Guillem Llobet, notari del castell de Llagostera, el lloc i la jurisdicció de Llambilles, ulteriorment reincorporats a la Corona. El 1696 figura com a lloc reial.
El segle XVIII constituí per a Llambilles una època pròspera amb el reviscolament del camp, així com per l’exportació de matèria primera extreta dels boscos, sobretot la destinada a la indústria del suro.
A finals del segle XIX s’inaugura el ferrocarril de via estreta de Girona a Sant Feliu de Guíxols, que tindrà parada a la població, si bé la crisi agrària ja començava a notar-se. El carrilet es clausurarà el 10 d’abril de 1969, després de 77 anys de servei, essent adquirits els terrenys per l’Ajuntament de la població. Aquests i l’antiga Estació són destinats avui a carril-bici i lloc de trobada de la ruta de les Vies Verdes.
La indústria terrissera, que també havia tingut incidència a Llambilles, se segueix conreant al municipi, si bé ha patit una gran reducció en el nombre d’establiments que s’hi dedica.
Actualment la tradició agrícola perdura. Algunes indústries s’han instal·lat, a més, al municipi. Des de l’any 2000 s’han desenvolupat dues noves zones residencials.
UN VIATGE PEL TEMPS:
Cliqueu sobre les fotografies, aneu movent el ratolí, i podreu viatjar al passat:
