Des de l’estació ja veiem la plana ben conreada de Llambilles que s’allarga cap a Cassà de la Selva, cap a Campllong i cap a Fornells, sembrada a redós de belles i ben restaurades masies centenàries. Però ens tornarem a introduir en el sector més accidentat per visitar de primer el nucli de Llambilles i més tard arribar-nos fins a la recòndita ermita de Sant Cristòfol del Bosc.
Malgrat que el nucli de Llambilles o de la Vila és el més compacte de tots els que hi ha en el terme, son poques les cases que envolten l’església parroquial. En entrar pròpiament al nucli, després de depassada una estreta i tancada corba que discorre entre dues cases, observem al costat esquerre una gran casa d’estil colonial, coronada per una característica torre de l’època i amb una façana estucada imitant carreus rectangulars, mentre que al fons del camí se’ns apareix la part superior de la parròquia. L’església parroquial fou aixecada en el segle XVI i des del carrer estant contemplem l’acabament de la façana, de l’últim barroc, recentment restaurada. La sòlida i rabassuda torre-campanar, inacabada com tants campanars dels municipis catalans, ha recuperat la funció de servir a la mesura horària, amb un nou i peculiar rellotge.
A redós de la zona central d’aquest nucli històric, que concentra la majoria de serveis públics del poble (l’església parroquial, l’ajuntament, el dispensari mèdic i el centre cultural Sant Cristòfol), uns pocs habitatges que s’acomoden suaument als desnivells de petits turons segueixen la tipologia de masia catalana, amb característics teulats a doble vessant i galeries d’arcs que donen al petit nucli un aire popular.
Aquest nucli del poble ha assistit els darrers anys al seu renovellament, portant-se a terme una notable millora de serveis a partir d’una una molt acurada urbanització del sector, renovant infraestructures i imatge exterior, però alhora aconseguint mantenir un delicat regust de poble amb els materials més moderns i funcionals.
Si seguim el camí que passa pel costat de l’església i ens fixem en el costat esquerre observarem com, encimbellant una petita ondulació del terreny, envoltada de camps de conreu, es troba una gran construcció agrícola: el mas Robert, més conegut com “La Torre de Llambilles”. El blanquinós mas Robert té una alta i prima torre moderna que corona la construcció mentre que, pocs metres separada d’ella, es conserva una antiga torre de carreus irregulars i foscos. Avui, als seus peus, a banda i banda de la carretera d’accés al poble, és imminent la transfiguració urbanística del sector. Una àmplia reparcel.lació configurarà un nou Llambilles que, a partir d’un sector residencial de nova creació, unirà dos veïnats antics com són els de la Vila i el de l’Estació, fusionant amb respecte el bell regust històric amb l’eixample modern i ortogonal.
